Els inicis

L’any 1950 ja existia un club de futbol a la vila de Canovelles amb el nom de Club de Fútbol Canovelles. Aquest mateix any es van reunir d’una banda els senyors Jaime Orri Vilardell i Antonio Espargueró Piqué com a representats del club; i de l’altra, la senyora Antonia Cros Balart, propietària de Can Castells, per pactar un contracte d’arrendament d’uns terrenys prop de la via del tren, d’extensió aproximada d’una quarteta i mitja, per un període de cinc anys i un preu de 250 pessetes anuals.

Una de les condiciones de l’esmentat contracte era que aquest terrenys només podien utilitzar-se com a camp d’esports de la localitat. S’hi van poder fer petites obres necessàries com ara un pou per obtenir aigua per les dutxes, i unes casetes per canviar-se els jugadors.

foto1Any 1950, inauguració del camp de futbol de Canovelles per l’alcalde de la població d’aquell moment, el Sr. Isidre Duran i Blanchart.

Aquells entusiastes del futbol van haver de treballar molt en l’acondicionament d’aquell terreny perquè s’hi pogués practicar aquest esport, que s’iniciava amb força a la població de Canovelles.

En aquells anys, els partits que s’hi jugaven eren amistosos contra equips i penyes de les poblacions veïnes. Aquests partits no tenien cap ordre establert ja que el club no estava inscrit a la Federació Catalana de Futbol i, per tant, no participava en els campionats comarcals. Tot i això, ja disposava d’una bona afició i d’una petita quantitat de socis, com ho demostra el carnet núm. 31 a nom de Miquel Julià amb data del 1950.

foto2 foto3

Carnet de soci del Club de Fútbol Canovellas de l’any 1950. Equip de l’any 1958 en un partit contra el Palou.

El futbol al camp va ser molt ocasional fins que van arribar els anys 1957-1958. Tot apunta a que l’augment sobtat de la població, producte de la forta immigració que arribava a Canovelles, va impulsar novament l’interès per aquest esport; i els partits en el camp es van convertir, diumenge rere diumenge, en una continuïtat que a la vegada despertà la curiositat de la gent. Ho va propiciar el fet que el camp no disposava de tanca i estava totalment obert, tal i com es pot observar en la fotografia de dalt a la dreta en la que darrera de l’equip s’aprecien les persones que s’hi acostaven per veure els partits.

Aquest continuïtat va donar pas a la constitució d’una Junta Directiva i la inscripció del club com Unión Deportiva Canovellas a la Federació Catalana de Futbol. Aviat s’hi van construir unes casetes que servien de vestidors, amb un dipòsit d’uralita a sobre que s’omplia amb galledes d’aigua del pou que hi havia al camp i que utilitzaven els jugadors per dutxar-se. Poc temps desprès es construiria la paret de tanca del camp.

Als anys 1966, 1967 i 1968 hi va haver una aturada en les activitats esportives degut a la no participació de la UE Canovelles, per raons diverses, en les competicions oficials. Això va provocar que l’any 1968 les autoritats locals deixessin el camp a la Sociedad Deportiva San José de Granollers perquè els seus equips infantils juguessin els partits de competició els diumenges al matí. Aquest mateix any també va jugar-hi els seus partits l’equip de l’Atlètic del Vallès, també de Granollers, que pel fet de jugar a 1a. Regional va haver d’encarregar-se de la construcció d’una paret de tanca pel camp, ja que així ho exigia la normativa per aquest categoria. No va ser fins l’any 1969 que el club va retornar a les competicions oficials, i ho va fer amb molta empenta ja que aviat es va formar un equip juvenil que, amb l’ascens a 2a. Regional l’any 1972, feia pensar que el futbol arrencava novament a la població.
foto5

Fotogracia de l’any 1968 en la que podem observar la caseta del material situada al centre del camp en una instantània d’un partit de competició oficial entre l’AT del Vallès i el Banyoles al camp de Canovelles.

 

L’enllumenat del camp i la tribuna

Totes aquestes circumstàncies van fer que el club augmentés tant la seva activitat esportiva com el seu número de components. Aquest situació va posar de manifest que les instal·lacions del camp eren totalment insuficients i des de la Junta Directiva es va actuar pressionant l’Ajuntament perquè les milloressin. Finalment, l’any 1974 es va aconseguir la instal·lació d’uns pals al voltant del camp per dotar-lo d’enllumenat elèctric i així es va poder ampliar la franja horària dels entrenaments, aprofitant més les hores nocturnes. L’Ajuntament era conscient dels problemes que tenia el club per desenvolupar la seva tasca social i esportiva degut al creixement constant que darrerament havia enregistrat. Per això, i gràcies a la insaciable reivindicació dels seus directius, l’Ajuntament va reunir-se el mes d’Abril de 1975 amb la senyora propietària del terreny per pactar l’ampliació de la part arrendada fins aquell moment i renovar-ne el lloguer per 25 anys més, és a dir, fins l’any 2000. Aquest ampliació va permetre la construcció d’una tribuna, sota de la qual hi hauria uns nous vestuaris en substitució dels existents fins aleshores.

L’agost d’aquell mateix any s’inaugurava l’esperada tribuna coberta amb capacitat per 500 persones assegudes, els vestuaris i les noves instal·lacions així com l’ampliació del terreny.

Era evident que la tribuna i els vestuaris van cobrir les necessitats que mancaven al camp de futbol, però la progressió del club no cessava i en la mateixa línia ascendent marcada fins aleshores, l’any 1977 es va aconseguir novament pujar de categoria i ascendir a la 1a. Regional. Assolit aquest nivell i amb el creixement constant de jugadors en els equips de base, va ser necessària l’ampliació de la franja horària dels entrenaments i la quantitat de partits, de manera que el camp necessitava urgentment canviar l’enllumenat que tenia en aquells moments per un que permetés entrenar i jugar partits en hores nocturnes, amb una bona qualitat de llum en tot el terreny de joc.
foto4

Imatge en la que es poden veure dos dels pals instal·lats per donar llum al camp l’any 1974.

Va ser l’any 1978 quan es va millorar l’enllumenat del camp, instal·lant-hi 4 columnes de 18 metres (16 útils) amb triple projector per cada una d’elles. Tot i això, el temps va demostrar que la instal·lació encara era insuficient per les necessitats requerides i tres anys desprès s’instal·lava una torre més en el centre del camp. a la part contraria a la tribuna, i tres projectors subjectats a l’ala de la visera de la mateixa tribuna.

 

El camp amb herba natural

El Mundial de futbol és, sens dubte, el torneig internacional de futbol masculí a nivell de seleccions nacionals més important del món, i allà on s’organitza obté un ressò i provoca unes repercussions enormes a tots els nivells. En el Mundial del 82, en el que Espanya n’era l’amfitriona, no va ser diferent; i la UE Canovelles va poder comprovar-ho molt directament ja que el camp municipal de futbol va ser triat perquè servís de camp d’entrenament per alguna de les seleccions participants, i que en aquest cas va ser la d’Argentina. Això va comportar que en el camp s’hi haguessin de fer algunes reformes, entre elles la de dotar el terreny de joc amb herba natural. En aquell moment tant el 1r equip, que estava a 3a divisió, com la resta d’equips de base estaven amb la lliga per acabar: i això va fer que s’haguessin de fer algunes reformes, entre elles la de dotar el terreny de joc amb  herba natural. En aquell moment tant el 1r equip, que estava a 3a divisió, com la resta d’equips de base estaven amb la lliga per acabar; i això va fer que s’haguessin de jugar les jornades que faltaven en altres camps de clubs de la comarca. Però el Mundial va suposar una altra situació que també va incidir en la historia de la UE Canovelles d’una manera molt significativa: el 1r equip va jugar dos partits amistosos a Sabadell amb la selecció de Brasil, que en aquells moments ja havia estat campiona d’aquest torneig en 3 ocasions (1958, 1962 i 1970). Aquest fet va ser realment una experiència inoblidable pels directius, tècnics i jugadores de la UE Canovelles.

foto6 foto7

El junt de 1982, el president Castillo amb el preparador físic de la selecció Argentina, comprovant l’estat de l’herba del terreny de joc. Una imatge del camp amb l’herba natural.

Acabat el Mundial, l’herba natural en el camp es va mantenir durant un període de temps en el que tots els equips del club d’aquell moment en van poder gaudir. Malauradament, el temps, els entrenaments i els partits van malmetre l’herba del camp i aquest es va haver de reparar de nou i el terreny de joc va tornar a quedar com a camp de terra.

 

Reformes i noves instal·lacions

El temps i l’ús van fer que els vestuaris i les instal·lacions del camp que hi havia a sota de la tribuna quedessin obsoletes en funcionalitat, higiene i capacitat per elevat ritme d’activitat que s’hi desenvolupava. Per això, la temporada 1997/98 van començar les tant esperades i reivindicades obres de reforma i ampliació de les instal·lacions del camp de futbol. Aquestes reformes contemplaven la construcció d’una nova grada, afegida a l’existent, amb tres nous vestuaris a sota; així com departaments pel material i la bugaderia, i la remodelació total dels vestuaris existents sota de la tribuna construïda l’any 1975, als quals se’ls va dotar del material adequat per les seves funcions. Aquestes reformes van ser pel club una bona empenta, ja que va contribuir a tirar endavant els seus projectes de creixement.

foto8

La segona tribuna, i nous vestuaris en fase de construcció.

 

Instal·lació de la gespa artificial

Poc a poc, la instal·lació de gespa artificial en els camps de futbol es va anar estenent per tot arreu perquè suposava una sèrie de millores molt beneficioses pels clubs. A més de poder practicar un millor futbol, aportava més seguretat pel que fa a possibles lesiones dels jugadors, estalviava la feina de marcar el terreny de joc, suportava bé les inclemències del temps (fet que permetia jugar en dies plujosos) i moltes altres avantatges que suposava tenir un camp d’aquestes característiques. D’aquí que la UE Canovelles, que en aquell moment competia amb 14 equips, ni parés en les seves peticions a l’Ajuntament per aconseguir-ho. Finalment, la pressió exercida des de la Junta Directiva i la bona gestió feta per l’Ajuntament (amb l’alcalde Francesc Martos Aguilera) van fer que el dia 11 de setembre de 2001, coincidint amb la presentació dels equips per la temporada 2001/2002, s’inaugurés la instal·lació de la gespa artificial del camp de futbol amb la presencia a l’acte del cap d’esports de la Diputació de Barcelona, el Sr. Antonio Tobeña. En aquest acte, el president Joaquim Marsal li va fer entrega de la insígnia d’or del club a l’alcalde com a reconeixement de la seva gestió i sensibilitat demostrada envers els problemes i necessitats del club.

 

foto9 foto10

 

Noves instal·lacions

La implantació de la gespa artificial va suposar un avenç important pel desenvolupament de l’activitat esportiva del club però la seva dinàmica constat de creixement va fer que pocs anys desprès augmentes en numero d’equips i en nivell esportiu. Tot i això generava incorporacions de mes tècnics i entrenadors, així com un augment en la tasca de direcció i gestió que feien insuficients les instal·lacions del moment per acollir totes aquestes necessitats. La Junta Directiva, coneixedora de l’existència d’un projecte de l’Ajuntament per realitzar unes obres de millora i nous equipaments en les instal·lacions, va fer-li arribar aquestes mancances perquè s’acceleressin les obres d’inici. L’any 2006 començaven les reformes al camp de futbol i el projecte contemplava les següents millores: enderrocament del bar, ampliació de les grades existents amb nous vestuaris a sota, unes noves oficines, una sala de juntes, un bar-restaurant, una sala de gimnàs i un local per magatzem. Realment unes obres que no solament van millorar les instal·lacions i les van dotar de funcionalitat sinó que van contribuir a l’acolliment i recepció adequada dels visitants.

foto11 foto12

 

hola que tal funciona?